Pràctiques photoshop

Pràctica 1:

Pràctica 2:

Pràctica 3:

Pràctica 4:

Pràctica 5:

Pràctica 6:

Pràctica 7:

Pràctica 8:

Pràctica 9:

Pràctica 10:

Pràctica 11:

Pràctica 12:

Pràctica 13:

Pràctica 14:

Pràctica 15:

Benet Rossell

L’exposició dedicada a Benet Rossell, es concentra des de dues de les seves vessants principals: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies.

Benet Rossell, tot i iniciar la seva formació amb estudis de dret, economia i sociologia, els interessos d’aquest ben aviat es decanten cap a l’activitat artística, que desplega en múltiples disciplines, des del dibuix i l’escriptura signica, la pintura, ocasionalment el tapís o la ceràmica, fins a l’acció i la performance, el cinema experimental i comercial, la poesia i el teatre, entre d’altres. Inclou intervencions poc convencionals, com objectes òptics, intervencions sobre els films, dibuixos <<amanits>>, còmics sense paraules, dibutexts,…entre d’altres.

L’exposició presenta un gran nombre d’obres inèdites i dedica una atenció especial al treball cinematogràfic , molt vinculat al seu dibuix sígnic i cal·ligràfic, establint un diàleg entre els diferents mitjans utilitzats. Malgrat la seva aparença abstracta, la seva obra té un componen narratiu. Benet Rossell és un rastrejador, a la manera d’algun dels personatges imaginaris que apareixen constantment en els seus dibuixos i que creen microhistòries.

L’interès per les coses petites, que no són fàcils de percebre o que s’oculten a la visió, es fa palès en l’ús recurrent d’eines o instruments sovint per l’artista, com les lupes o les ulleres per observar els dibuixos que s’amaguen. El seu microcinema pot ser cinema sense càmara, film pintat o bé foradat. També dibuixa les pel·lícules, amb aquestes micogradies o benigrames que li són. El paper també es pot plegar, de manera que mai sabrem si aquests plecs ens amaguen dibuixos.  Benet Rossell es construeix els seus propis pinzells, amb el seu propi cabell i pinta fotogrames.  En les seves obres també i trobem humor i ironia.

En algun obra, impossibilita a l’especadr la visió de l’obra i qüestiona el rol de la pintura en l’art contamporani així com el rol de la institució museística repecte a la presentació de l’obra d’art.

Obres exposades:

Cerimonials (1974)

Diari residual (1965-1969)

Calidoscopi (1971)

Holes (1969/2007)

Micro-òpera 2 (1984)

Rambla 24b (1980/2010) dues camàres posades, al mateix lloc, mostran la Rambla del 1980, i la Rambla de trenta anys desprès, és a dir com és actualment.

Microfàcies (2010) representació treatral.

Auto di ritratto (2008)

Misserre (1979 i Vetlla (2007)

Penso amb la punta del pinzell (2010) és l’obra, en la qual tots els cuadros estan embolicats, i identificades amb un número d’inventari, i amb un ordinador on et surten totes les dades, però no l’imatge.

Paral·lel, Para·lel (2010) pren l’antic cabaret El Molino, i el Paral·lel, i la transformació que ha sofert des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Destaca el recorregut des de casa seva fins al Molino.

Còmic

Sobint camines per la corda ampla, i sense donar-te'n conta és va fent dèbil igual que el teu estat d'ànim. De sobte trepitjes una juntura que està malfilada i puff, ja no estàs; hauràs de tornar a començar.

MIRÓ

MUJER, PÁJARO Y ESTRELLA (1942)

Com podem veure, les obres de Miró podem dir que pertanyen al surrealisme abstracte, per les seves línees i formes.

En aquest quadre trobem representada tres figures, una dona, un ocell i una estrella. Segons el meu punt de vista, la figura principal podria ser la dona; ’ocell, la figureta que sobresurt més en la part dreta del quadre, formada per una lluna mirant cap amunt, i per últim l’estrella, que és la figura més clara de totes. Però com ja he dit, aquesta és la meva opinió tothom pot veure les figures en altres llocs. El que si que veiem és que aquest dibuix s’adapta molt bé al marc. Per altre banda, podem dir que no té perspectiva, és a dir que les figures estan totes sobre un mateix pla.

A l’hora de parlar de la pintura, podem veure que són els colors més bàsics pràcticament, com ja sabem i com a la majoria de les sobres obres, ha utilitzat colors càlids i freds, que proporciones força alegria.

Aprenem més sobre la camara

1.       Diferents enfocament (x4) amb mateix encuadrament

Condicions:

-          ISO: 800

-          Flaix : sense

-          Temps d’obturació: 1/250

-          Balance de blancos: nublado
-          Encuadrament: horitzontal
-          Objectiu: 18 – 55

        

2.       Diafragma diferent (canviar ISO) igual punt de vista.

Condicions:

-          Flaix: sense

-          Temps d’obturació: 1/250

-          Balance de blancos: nublado

-          Encuadrament: horitzontal

-          Objectiu: 18 -55

ISO:

ISO 100

ISO 200

ISO 1600

ISO 3200

3.       Canviant zoom, igual enfocament i punt de vista.

Condicions:

-          ISO: 1600

-          Temps d’obturació 1/250

-          Balance de blancos: nublado

-          Encuadrament: horitzontal

-          Objectiu: 18 -55

-          Punt de vista: picat

ZOOM:

ZOOM 18

ZOOM 55

ZOOM 35

ZOOM 28

ZOOM 24

ZOOM 18

4.       Canviant el flaix ( igual punt de vista)

Condicions:

-          ISO: 800

-          Temps d’obturació: 1/250

-          Balance de blancos: nublado

-          Zoom: 35

-          Encuadrament vertical

FLAIX

FLAIX SLOW

SENSE FLAIX

FLAIX RELLENO

FLAIX EN AUTOMATIC TOTAL

5.       Temps d’obturació diferents (espelma)

Condicions:

-          Sense flaix

-          Zoom de 50

-          Encuadrament horitzontal

-          ISO: 1600

-          Punt de vista: picat

TEMPS D’OBTURACIÓ

1/250

1/30

1/500

1/4000

Encuadraments

Retall 1: M'he volgut centrar únicament en les rodes, en els seus tons, la posició i el seu desgast.



Retall 2: en aquesta, en el que m'he volgut centrar és la imatge de fons, ja que a la principal no és veu gaire bé.

Retall 3: En aquesta imatge, com és pot veure el element que resalta més són les males herbes, no per la seva forma sinò que per el seu color tant diferent als tons de les rodes.

Retall 4: En aquesta m'he centrat bàsicament en una sola columna de rodes, amès, és pot veure amb més presició les sombres.

Retall 5:He retallat les juntures de les dos columnes de rodes, perquè volia fer un retall amb aquesta forma, i he trobat que era el més adient.

Classificacions fotografia

En aquest enllaç, trobarem totes les classificacions de les fotos de la fàbrica Rocaumbert
http://www.flickr.com/photos/54073794@N08/

Com mirem?

Com mirem?                                                                                            .

Per comentar aquestes deu fotos, farè servir un guió, alhora d’explicar cada fotogràfia:

-          C omposició

-          Llum

-          Encuadernament

-          Aire (espais oberts, espais tancats)

-          Punt de vista

-          Pla

-          Fora de camp ( espai, temps)

      -      Profunditat de camp

        Panys.

-        Composició: d’aquesta imatge, consta, d’una porta que seria el fons, i un pany i un candau que és l’element central de l’imatge, en la qual m’he volgut centrar.

-        Llum: llum arriba des del la part superior del angle dret de la fotografia, ho podem veure representat en la sobre del candau.

-        Encuadernament : vertical

-        Aire : Al ser una porta de l’exterior podem parlar d’un espai obert, tot i que la fotografia no té aire.

-        Punt de vista: el seu punt de vista és inclinat.

-        Pla : i parlem d’un pla detall.

Fora de camp: com totes les fotos d’aquest treball, són a la fàbrica Rocaumbert, el dilluns 13, la situació d’aquest pany, és en un pati.

-        Profunditat: hi ha profunditat, ja que el fons és veu amb claretat.

-        La composició d’aquesta imatge, consta bàsicament del pany d’una finestra, i el marc d’aquesta. No hi ha bàsicament llum, perquè aquesta finestra estava en un porxo d’un carrer on no hi tocava pràcticament el sol. Aquesta imatge igual que l’anterior té poc aire, perquè parlem d’un pla detall amb un punt de vista inclinat, i no té profunditat de camp.

Finestres.

-     La composició d’aquesta imatge, ens podem fixar que és com si la partíssim per la meitat, és a dir, en la part dreta de la fotografia podem veure-hi una finestra en la qual reflecteix la xemeneia, la part esquerra de la fotografia. La llum, probe del centre de la fotografia que era on estava el sol en aquell moment del dia. És un espai obert, ja que podem veure el cel i per tant és una fotografia amb molt aire. Al igual que les anteriors imatges és un pla inclinat.

-        La composició d’aquesta imatge, és bàsicament que tres quartes parts de la fotografia l’ocupa l’edifici i les finestres, que és el que jo volia destacar. L’altre part, com es pot veure clarament és el cel. La llum, venia de cara pràcticament perquè no és veu cap tipus de sombra. Com ja hem dit és un espai obert perquè podem veure el cel i per tant aquesta imatge té aire. El seu punt de vista és central, ja que ens centrem en les tres finestres tapades amb diferents matèrials, i el seu pla torna a ser un pla inclinat, perquè era el segon pis del edifici.

-          La composició d’aquesta imatge és basa en la meitat de la imatge, dos textures diferents de terra, m’entres que l’altre part de la imatge, es la paret de l’edifici del davant. La llum que té, prové del carrer perpendicular el que estem mirant , és a dir de la part superior dreta de la fotografia.  El punt de vista és recte i el pla es frontal. I aquesta fotografia a diferència de les altres, té més profunditats i colors més vius.

Els colors de totes les imatges, són de tons pastels, grisosos, i blancs, menys en aquesta última que podem trobar tonalitats de vermells, grocs més forts i verds que ressalten força.