L’exposició dedicada a Benet Rossell, es concentra des de dues de les seves vessants principals: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies.Benet Rossell, tot i iniciar la seva formació amb estudis de dret, economia i sociologia, els interessos d’aquest ben aviat es decanten cap a l’activitat artística, que desplega en múltiples disciplines, des del dibuix i l’escriptura signica, la pintura, ocasionalment el tapís o la ceràmica, fins a l’acció i la performance, el cinema experimental i comercial, la poesia i el teatre, entre d’altres. Inclou intervencions poc convencionals, com objectes òptics, intervencions sobre els films, dibuixos <<amanits>>, còmics sense paraules, dibutexts,…entre d’altres.
L’exposició presenta un gran nombre d’obres inèdites i dedica una atenció especial al treball cinematogràfic , molt vinculat al seu dibuix sígnic i cal·ligràfic, establint un diàleg entre els diferents mitjans utilitzats. Malgrat la seva aparença abstracta, la seva obra té un componen narratiu. Benet Rossell és un rastrejador, a la manera d’algun dels personatges imaginaris que apareixen constantment en els seus dibuixos i que creen microhistòries.
L’interès per les coses petites, que no són fàcils de percebre o que s’oculten a la visió, es fa palès en l’ús recurrent d’eines o instruments sovint per l’artista, com les lupes o les ulleres per observar els dibuixos que s’amaguen. El seu microcinema pot ser cinema sense càmara, film pintat o bé foradat. També dibuixa les pel·lícules, amb aquestes micogradies o benigrames que li són. El paper també es pot plegar, de manera que mai sabrem si aquests plecs ens amaguen dibuixos. Benet Rossell es construeix els seus propis pinzells, amb el seu propi cabell i pinta fotogrames. En les seves obres també i trobem humor i ironia.
En algun obra, impossibilita a l’especadr la visió de l’obra i qüestiona el rol de la pintura en l’art contamporani així com el rol de la institució museística repecte a la presentació de l’obra d’art.
Obres exposades:
Cerimonials (1974)
Diari residual (1965-1969)
Calidoscopi (1971)
Holes (1969/2007)
Micro-òpera 2 (1984)
Rambla 24b (1980/2010) dues camàres posades, al mateix lloc, mostran la Rambla del 1980, i la Rambla de trenta anys desprès, és a dir com és actualment.
Microfàcies (2010) representació treatral.
Auto di ritratto (2008)
Misserre (1979 i Vetlla (2007)
Penso amb la punta del pinzell (2010) és l’obra, en la qual tots els cuadros estan embolicats, i identificades amb un número d’inventari, i amb un ordinador on et surten totes les dades, però no l’imatge.
Paral·lel, Para·lel (2010) pren l’antic cabaret El Molino, i el Paral·lel, i la transformació que ha sofert des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Destaca el recorregut des de casa seva fins al Molino.
